Neorealisme Italià

El tema que vam triar va ser el Neorealisme Italià. Aquest període se situa en la Segona Guerra Mundial, entre el 1939 i 1945, on Itàlia estava sofrint d'una crisi tant econòmica com social. En les pel·lícules d'aquella època volien ensenyar la realitat del que estava passant, per tant, les situacions que hi sortien eren realistes, molt diferents del tipus de cinema que feia Hollywood, i es caracteritzaven pel poc diàleg que hi havia i centrar-se en les expressions dels personatges. A causa del baix pressupost que tenien degut a la crisi econòmica gravaven a l'aire lliure en comptes d'estudis i els materials que s'utilitzaven eren molt simples, a l'igual del vestuari que en molts casos s'utilitzava la roba del dia a dia dels mateixos actors.

Per molt que al principi em va agafar una mica de sorpresa el contrast entre el tipus de pel·lícula "antiga" a la que estic acostumada i com feien les pel·lícules en el Neorealisme Italià, després d'investigar una mica sobre les pel·lícules de l'època que seguien aquell dinamisme em van agradant molt, tant pel tipus d'arguments com per om feien el muntatge de les pel·lícules. Al final vam decidir utilitzar una escena de la pel·lícula "El limpiabotas" dirigida per Vittorio De Sica.

https://drive.google.com/file/d/1eY9wxt1ODbBy85TKSo40-xKLUcnDj5dL/view?usp=sharing



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Seqüència: Vanidad

Imatge
  Vanity “The mirror was often used as a symbol of the vanity of woman. The moralizing, however, was mostly hypocritical. You painted a naked woman because you enjoyed looking at her, you put a mirror in her hand and you called the painting "Vanity", thus morally condemning the woman whose nakedness you had depicted for your own pleasure.” _John Berger, Ways of Seein. En aquesta  seqüència   veiem  com la  fotògrafa  tria a les noies, les vesteix, maquilla i  col·loca  per com creu que es veu millor,  després   els hi   col·loca  miralls davant i titula la fotografia vanitat. Aquesta  seqüència   ha  volgut ser una  crítica  de com en una societat on en molts  àmbits   es  centra la  bellesa  de la dona i se li dona un grau d' importància  social més alt del que en veritat s' hi hauria , s'acaba criticant quan la dona reconeix i  gaudeix  de la seva  pròpia   bellesa.
Més informació